Alba

Em dic Alba Marina i sóc de Las Palmas de Gran Canària. Des d’abans de néixer a casa meva sempre hi va haver gats i gossos, quan encara la gent creia que eren incompatibles o que “s’és de gats o s’és de gossos”. Sempre hi va haver harmonia i convivència entre aquestes espècies a casa meva i sempre vaig tenir bona relació amb tots els animals que vaig conèixer.

Vaig sentir la meva vocació clarament als 14 anys, el servei als altres. Fer que se sentissin còmodes, atesos i que gaudissin d’un temps que havien reservat, em feien sentir plena. En el context d’una ciutat turística, el més fàcil va ser treballar com a cambrera, professió que m’encanta. Vaig aprendre molt de les persones, de la comunicació, de la tolerància ia mantenir la meva intenció de ser agradable i educada més enllà del caràcter o tracte dels clients. Un aprenentatge meravellós.

Vaig sentir que necessitava un canvi, ja no encaixava del tot la professió i els horaris amb el que necessitava i em vaig llançar al buit sense tenir gaire clar què fer. Així va sorgir la meravellosa oportunitat de fer formacions. Vaig començar per un petit curs d’educació canina a l’illa i això em va portar a viure a Barcelona per estudiar amb Turid Rugaas, educadora canina de referència mundial. Mentrestant, passejava gossos i cuidava gats a domicili per complementar els meus ingressos. I aquí va ser on vaig conèixer la Laura i la seva meravellosa feina. Vaig ressonar des del primer instant amb ella i la seva feina, conèixer-la va ser un regal i una certesa que els nostres camins anirien a prop.

Des que vaig tenir l’oportunitat, vaig fer la Formació de Terapeuta Felina Professional, sabia que aprendria coses, però mai vaig imaginar que tantes. A més de desaprendre altres tantes que, havent conviscut amb gats, fet rescats, cura nounats i més coses, mai vaig pensar que estava fent malament. A més de molts coneixements sobre els gats, la Laura té la virtut de posar-te a la pell de l’altre, sigui animal o persona, aprofundeix en l’empatia i en el no judici per realment poder aportar alguna cosa positiva i ajudar les famílies i els gats.

Entendre el gat des de l’equanimitat, ser conscient que sense adonar-me’n els tractem com a inferiors, o nadons eterns, o menys capaços pensant que sempre sabem millor que ells el que els convé, és un dels majors aprenentatges i canvis en la meva forma de veure’ls que he obtingut d’aquesta formació, entre d’altres.